* FESTIVAL BEATIFICADOR A TARRAGONA

La COORDINADORA PER LA LAÏCITAT I LA DIGNITAT ha elaborat un manifest que subscric totalment i que us reprodueixo. A banda us convido a signar-lo activant l'enllàç que trobareu al final de l'escrit. 

El proper 3 d'octubre, a les 19 hores, us esperem a la Sala de Graus del Campus Catalunya (Av. Catalunya, 35) de Tarragona. Hi tindrà lloc una Xerrada sobre la memòria històrica i la laïcitat, "Què vol l'Església amb les beatificacions del 2013" amb la participació de Santi Castellà (URV), Jaume Botey (UAB), Josep Sànchez (URV) i Montse Giner (Associació de Víctimes de la Repressió Franquista).

"BEATIFICACIONS CONTRA LA MEMÒRIA HISTÒRICA

El juliol de 1936 una part de l’exèrcit, amb els generals Mola i Franco al capdavant,  induïts i subvencionats per l’oligarquia financera i els terratinents, i amb el suport i la benedicció de la jerarquia de l’església catòlica (excepte el cardenal Vidal i Barraquer), varen dur a terme un cop d’estat contra el govern legítim de la República, que havia estat elegit democràticament pel poble. L’església ho va qualificar de “creuada”. Això va suposar tres anys de guerra i bombardejos a la població civil amb centenars de milers de víctimes mortals;  ferits, empresonats, afusellats, exili, i quaranta anys de repressió i dictadura que van comptar sempre amb la benedicció i el suport de l’església.

Pel que fa a les víctimes, només es varen reconèixer, indemnitzar, premiar i afavorir les famílies del bàndol dels vencedors, mentre que en el bàndol dels vençuts, ni encara ara s’ha permès cercar molts d’aquests desapareguts. 

I en un acte més d’injustícia, el pròxim dia 13 d’octubre, la jerarquia de l’església catòlica beatificarà a Tarragona més de 500 “màrtirs” d’aquella “creuada”, originaris d’arreu de l’Estat.

És obvi que l’església catòlica pot beatificar qui vulgui, però cal tenir ben clar que aquestes beatificacions són un acte polític, i també un insult als qui van perdre els seus familiars i van patir repressió.

La dictadura franquista va suposar per a nosaltres la pèrdua dels drets democràtics:  laborals, socials, polítics i nacionals, mentre que l’església catòlica ampliava els seus privilegis amb el concordat i un tractament especial del qual, 35 anys després que la Constitució hagi declarat l’estat “aconfessional”, encara continua gaudint. Aquests privilegis ens costen anualment més de 10.000 milions d’€. L’església no paga impostos per les seves activitats econòmiques, no paga IVA ni IBI, imposa l’assignatura de religió a l’escola pública, ataca els drets civils i democràtics, discrimina les persones per la seva orientació sexual, nega el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, etc.

Per totes aquestes raons, demanem a les institucions públiques, a l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació, el Consell Comarcal, la Generalitat, etc. QUE NO ES DONI SUPORT A AQUEST ACTE, NI S’HI DESTINI NI UN CÈNTIM DE DINER PÚBLIC.

Cridem, doncs, la ciutadania de Tarragona, a mostrar el seu rebuig a aquestes beatificacions que ofenen, discriminen i no contribueixen en res a superar les ferides encara obertes en la nostra memòria històrica."

Podeu  signar aquest manifest individualment o com entitat a

Tarragonalaica.wordpress.com

* DIA INTERNACIONAL DE LA PAU

L'any 1981, L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 21 de setembre com a Dia Internacional de la Pau, una jornada destinada a commemorar i enfortir els ideals de pau. 

FundiPau (Fundació per la Pau) enguany commemora el 30è aniversari. Des de 1983 treballa perquè cada vegada hi hagi més persones que es comprometin a construir un món sense violència i en pau. Jo en sóc soci des de fa un bon grapat d'anys i us convido a que conegueu la seva feina:

http://fundipau.org

Aprofitant el Dia Internacional de la Pau ha fet una Declaració on fa balanç de les fites assolides i dels reptes pendents en l'objectiu d'instaurar una cultura de pau. 

"El Dia Internacional de la Pau ha de ser una oportunitat per a veure què ens falta, què cal treballar i on cal prioritzar per tal d’anar avançant cap a la instauració d’una cultura de pau. I una oportunitat, també, per adonar-nos dels resultats que anem obtenint. 

Un any més, no podem obviar els estralls de la crisi econòmica que patim. El xoc entre una pobresa que creix i uns privilegis per a uns pocs es fa, avui, més feridor que mai. I ens mostra i recorda la urgent necessitat de pensar altres maneres d’organitzar i construir l’economia on el benestar de la majoria sigui l’objectiu central del sistema econòmic.

També veiem com les nostres democràcies flaquegen. Malestar social, sensació de tap davant propostes i voluntats de reformes, poca transparència en el procés de presa de decisions, etc. Reinstaurar, consolidar i aprofundir la democràcia és una opció estimulant que, a hores d’ara, s’ha revelat necessària. Si no actuem, els populismes, la demagògia i el racisme poden continuar fent forat davant la inoperància de les nostres democràcies i fent més difícil la implantació d’una cultura de pau.

També cal millorar la democràcia global: és imprescindible reformar el sistema de les Nacions Unides per a fer-lo més real, plural, democràtic i no limitat als desitjos d’unes poques potències sorgides d’un context polític avui superat. Només així podrem assegurar una governabilitat mundial més efectiva i afavoridora de condicions de pau i justícia.

Una nova governabilitat que ens hauria de permetre afrontar amb garanties crisis com les de Síria: després de dos anys i mig de passivitat, i mentre el poble sirià ha patit una autèntica tragèdia humanitària, es revela que no tenim prou instruments per a intervenir políticament i diplomàtica i evitar la degeneració dels conflictes, ni prou voluntat política d’aprofitar els que tenim i de crear-ne de nous. Ens cal apostar més seriosament per la promoció de la pau i la defensa dels drets humans i ens sobra una despesa militar que engreixa una maquinària de guerra assassina i, quan no, completament inútil.

Tots aquests canvis, necessiten de la implicació de tothom: institucions, mitjans de comunicació, ajuntaments, escoles i centres d’ensenyament, etc. Però no seran possibles sense l’impuls i la pressió de la ciutadania. Així ho demostra una de les grans consecucions d’aquest 2013, després de 15 anys de mobilització de la societat civil global: l’aprovació d’un Tractat sobre Comerç d’Armes que ha de posar fi al descontrol i la proliferació armamentística.

Finalment, a casa nostra, assistim a un viu debat sobre quin ha de ser el futur d’aquest país. Sens dubte, haurà de ser el que vulgui i decideixi la ciutadania, després d’un intens i lliure debat. En democràcia, no hi pot haver cap altre camí que aquest. Com a entitat catalana activament compromesa des de fa 30 anys amb el treball global, volem recordar i reafirmar el compromís amb la pau i la solidaritat que, amb llacunes i contradiccions, aquest país ha vingut remarcant durant molts anys. En qualsevol escenari de futur, volem i desitgem que Catalunya mantingui la seva aposta per un món en pau, on la resolució dels conflictes s’abordi de forma pacífica i s’avanci cap al ple respecte als drets humans i la justícia.

Barcelona, 21 de setembre de 2013"

* TARRAGONA DECIDEIX !!*!!

Ja només queden unes hores per la Diada Nacional de Catalunya. I aquest any també la farem grossa! Si l'any passat vàrem participar en una Manifestació que va fer trontollar el propi Parlament, enguany la Via Catalana esdevindrà l'aperitiu idoni per a un plat de traca i mocador: la independència de Catalunya.

Però mentre comptem les hores, a Tarragona volem escalfar motors amb un acte previ. Demà, 10 de setembre, a les 19 hores hem de tornar a omplir a vessar l'Auditori del Camp de Mart. 

L'Assemblea Nacional Catalana, l'AMI i l'Òmnium ens conviden a un gran

Acte d'Afirmació 

Democràtica i Nacional

on una trentena de persones conegudes en diferents àmbits de Tarragona donaran suport al Dret a Decidir. Presentarà l'acte el periodista Xavier Graset i els parlaments estaran amanits amb diferents actuacions musicals. 

Compto amb vosaltres per tornar a ensenyar quina és la nostra voluntat i quina és la nostra capacitat de mobilització. I cridar ben fort perquè els del PP de Tarragona ho escoltin alt i clar:

Tarragona no vol ser una 

Comunitat Autònoma Uniprovincial !!*!!